Genovés: «La pilota és psicologia pura de la vida»

0
1460

Jaime Roch / 2º Periodismo

Amo i senyor. Base i columna. Sant i senya. Irrepetible i insubstituïble. Temut i admirat. Punt i a part. Mestre i referent. Paco Cabanes i Pastor, ‘El Genovés,’ nascut a la Costera, és el més docte jugador que ha donat la història de la pilota valenciana. La seua època va ser l’època daurada d’aquest tradicional esport. Va traspassar els límits de la seua professió. Superioritat de caràcter, prodigi de força, de passió desbordant i d’una afició única. Huracà Genovés. L’ombra i l’obra colossal d’aquest jugador de culte va donar vida a la vida de la pilota. No va tenir rival perquè va guanyar pràcticament totes les competicions oficials des de 1975 fins que es va retirar. Història, llegenda i grandesa.

DSC_0031Pregunta. Qui el va veure jugar parla meravelles, va ser tant i tan fort?

Resposta. El que està fet al llarg del temps queda escrit i vist. Van ser anys molt dolços. He disfrutat molt amb la pilota i he fet disfrutar. Em sent realitzat i satisfet per tot el que es fa amb fonament i gust. Haguera pogut fer molt més però a voler-la i a voluntat no em guanya ningú; a jugar sí.

P. Vosté diu que no sap res de pilota?

R. No sé res de pilota perquè té molta màgia i el que diga el contrari se’n passa. A més a més, té una càtedra que no falseja ni menteix mai. És noble i el que s’enganya és el pilotari i el que aposta. Aquesta és la meua litúrgia. Si tornara a nàixer seria una altra vegada pilotari fins a la sepultura, així aprendria més encara.

P. L’aposta en el món de la pilota embruta el joc?

R. L’aposta li agrada a l’aficionat a la pilota i si el sistema no talla l’espectacle crec que és un al·licient. Deu haver molt de respecte perquè en el joc es facen apostes.

P. Quan la figura deixa pas a la persona?

R. Crec que va tot unit, és complementari. Un pilotari juga al trinquet tal com és. La pilota és un estil de vida, una forma de viure. T’ensenya a saber perdre, que és una gran virtut, perquè a guanyar tots sabem. He guanyat quan he pogut i no quan he volgut. La pilota és psicologia pura de la vida.

R. Quin és el millor pilotari que ha vist?

P. El millor ha sigut Toni Reig, ‘Rovellet’, un déu de la pilota. L’he admirat tant professionalment com personalment. Vaig coincidir amb ell a la fi dels 70 al trinquets i em va ensenyar molt.

P. Ha evolucionat a pitjor la pilota en aquest temps?

R. No, simplement és diferent perquè hi ha poc romanticisme i molt potencial. Té una estructura més bonica i millor plantejada perquè hi ha escoles que preparen els pilotaris físicament i tècnicament. Abans eixíem per la gràcia de Déu. Hui en dia, molts tiren la pilota on poden i no on volen. Cal manar sobre ella. El bes d’una mare és l’única cosa que pot igualar a acariciar la pilota.

P. Com se sentia quan li posaven prohibicions en els trinquets?

R. Jugava amb menys companys i em vetaven colps però no em sentia ni inferior ni superior. Si ho valores sensatament és un complement que feia falta per a igualar les apostes. L’única cosa que volia era jugar amb competitivitat perquè hi haguera emoció. Guanyar sense sentit no té valor i si les empreses ho consideraven correcte jo m’acoblava a les circumstàncies.

P. Compensa ser pilotari?

R. La pilota i jo hem eixit junts. És la meua vida, la meua família, la meua xica… Pagaria per tornar a realitzar tota la meua carrera professional. És el que més feliç em fa, jo no em canviava ni per Messi ni per Cristiano Ronaldo, però la pilota és un esport infravalorat. He de ser agraït, a pesar que el problema és que el lucre d’un pilotari hauria de tenir més volum per a l’esforç que es fa.

P. Quina ha sigut la partida que més ha gaudit?

R. Totes les he gaudit però quan tenia 42 anys em trobe en una final i guanye de miracle. No vaig tenir millor colofó per a la meua carrera esportiva. Aquella partida va marcar el meu fill José i va decidir ser jugador de pilota. Quan m’ho va dir em van eixir les llàgrimes.

P. Sents que algú l’ha superat?

R. Molts, perquè veig virtuts que jo no tinc. No em sent satisfet, ho podria fer millor. També observe matisos que no he realitzat i si tornara a jugar seria diferent.

P. Com era Álvaro Navarro?

R. Purista no ha sigut mai però tenia molt poder, era brau i malament de guanyar. Sabia patir i tenia molta capacitat moral per a afrontar els reptes. No és fàcil rendir com ho ha fet eixa persona. Crec que es pot millorar i també hi ha més maneres de jugar.

P. Creu que hauria d’acompanyar-lo en eixe Olimp penjant de Pelayo al costat també de Nel de Murla, Quart, Juliet i Rovellet?

R. Jo no vaig demanar que m’enganxaren però és molt difícil estar en la galeria del dau de Pelayo. És un orgull estar al costat d’eixes llegendes en la catedral de la pilota.

P. Com era Enric Sarasol, màxim rival en la vostra carrera?

R. Tenia manual, jugava amb elegància. Feia de la pilota una obra d’art. No ha tingut eixa espurna de campió que sí posseïa Álvaro, perquè si no, Sarasol hauria sigut dels de l’Olimp de Pelayo de qui parles.

P. La pilota és política?

R. No ha de ser-ho. Tinc una llaga amb la política perquè el suport de l’administració pública per a recolzar la pilota és feble però, alhora, important. L’única cosa que tinc clar és que la meua política és la pilota.