Abandonar els espais convencionals per fer música, eixa ha sigut la proposta d’enguany en la 9a Mostra Sonora, que s’ha celebrat a Sueca del 8 al 12 de maig
La capital de la Ribera Baixa aposta per l’art i la cultura; un exemple d’això és la Mostra Sonora de Sueca, que ja va per la novena edició. Esta iniciativa va nàixer al si d’Espai Sonor, una agrupació creada en 2003 i integrada per gent interessada en la difusió i la interpretació de la música contemporània i l’art sonor en general.
Cada edició es mostren propostes sonores d’actualitat combinades amb espectacles complementaris, com projeccions de pel·lícules o curtmetratges. El director artístic d’Espai Sonor, Voro García, declara que no volen “centrar la programació en una línia estètica determinada musical” i que tracten de buscar “la diversificació”. La mostra presenta des de tendències molt actuals com videocreacions fins a música acústica i electroacústica. A més, compta amb la participació de músics provinents de tot Espanya i grups internacionals, en esta ocasió, suïssos, francesos i anglesos.
«Tractem de buscar la diversificació», declara Voro García
La temàtica de cada edició és també molt variada: enguany el tema ha sigut “Deixar la sala de concert. Música i cinema”. Amb esta proposta, s’intenta trencar la barrera existent entre músic, escenari i públic. Per esta raó, es busquen sempre espais que faciliten la interacció entre ambdues parts, que el públic puga preguntar al director o al músic. Algunes de les temàtiques de darreres edicions han sigut: Música i teatre, música i dansa o la memòria i reflexions.
La Mostra va adreçada a tothom que vullga escoltar, de totes les edats i condicions, i no cal tindre preparació prèvia ni formació musical, ja que no busquen un públic especialitzat. L’acollida de la mostra és “molt bona”, segons declara García: “Hi ha una mena de públic militant i sempre busquem noves iniciatives per atraure públics nous, que no acostumen a anar a un concert”.
Una de les activitats d’esta edició ha sigut la projecció de la pel·lícula muda “The Cameraman” (1928) de Buster Keaton amb acompanyament musical en directe. Laïla Barnat i Juan José Ochoa han sigut els músics encarregats de sonoritzar el film amb piano i violí i amb música de tot tipus, des de La flauta màgica de Mozart fins a temes de Cantando bajo la lluvia, passant per The eye of the tiger. La projecció va tindre molt bona acollida pel públic, que va gaudir amb les còmiques peripècies d’un jove càmera. Una de les assistents, M. José Santonja, declara que per als anys que tenia la pel·lícula “estava molt ben feta” i que l’acompanyament de piano i violí “quedava perfectament lligat amb les imatges”.
Una mostra en perill
A Espanya, fa vint anys la creació sonora era, en paraules de García, “un desert”. A finals dels anys setanta i principis del huitanta, entre tots van fer que començara a haver-hi vegetació, però lamentablement ara s’està tornant al desert inicial.
La mostra Sonora també es troba afectada per la crisi. El director d’Espai Sonor declara que, encara que no és gens fàcil, “aguantem l’estirada a dia de hui”. Voro García manifesta que cada vegada “hi ha més festivals d’este tipus que estan desapareixent per culpa de la crisi”. Des de l’agrupació Espai Sonor estan intentant mantenir viu el que tenen perquè creuen que és molt important. “Hem de traure este projecte avant siga com siga, cal mantindre Mostra Sonora”, expressa el director de la mostra.
