Juan Ramón Barat: “Espanya és un femer d’on es poden escriure moltes novel·les”

0
1693
L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández
L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández

Si Juan Ramón poguera seria només escriptor. No és perquè no li agrade el seu treball de professor d’institut, ni perquè hi haja moltes coses del sistema d’ensenyament que no compartisca. El que passa és que per a Juan Ramón l’escriptura és el seu particular racó, és allò que l’ompli, és allò que li permet ser ell mateix i reflectir la seua ànima i la seua personal mirada de la realitat del món que l’envolta. Juan Ramón diu que té una imaginació “poderosa” que no sap d’on li ve però que aprofita per a escriure “el que li dóna la gana” d’una Espanya que està “plena de xoriços” i que és un “femer d’on es poden escriure moltes novel·les”.

L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández
L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández

Juan Ramón Barat (Borbotó,1959) sap del que parla. La seua última novel·la, Infierno de neón, reflecteix, com ell explica, un dels femers que hi ha a Espanya i que és l’explotació de prostitutes per part de bandes criminals. Diu que és una realitat que afecta “milers de xiques que són enganyades, explotades, humiliades, violades i assassinades per màfies internacionals” i que cal “obrir els ulls i denunciar-ho”.

La trama en la qual es basa el llibre és real. Farà uns cinc anys, l’escriptor estava llegint a sa casa de Lorca una notícia d’un periòdic local que contava la desarticulació d’una banda criminal que obligava a exercir la prostitució a xiques estrangeres en un prostíbul molt prop d’on ell vivia i va pensar que eixa informació podria ser el fil conductor d’una història que, recentment, ha guanyat el premi internacional ‘Ciudad de Salamanca’.

Ha sigut un treball dur. Barat ha hagut de documentar-se veient moltes pel·lícules i documentals i llegint molts llibres que tracten la problemàtica per a poder reflectir-la amb un autèntic realisme. “No ha sigut fàcil”, explica l’autor. “El 50% d’esta novel·la negra té una base documental i l’altre 50% és pura ficció amb personatges molt treballats”, afegeix.

Són personatges com Matías Vidal, el protagonista, que està separat perquè la seua dona el va abandonar per un altre. Matías viu deprimit, és un home gris i la seua vida transcorre sense pena ni glòria fins que es veu embolicat en un assassinat de prostitutes. A partir d’eixe instant, la seua vida canvia i s’adona que la seua existència havia sigut, fins a eixe instant, una misèria. “És un personatge molt humà, que enamora el lector”, apunta Barat.

L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández
L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández

L’inspector Corrales és un altre personatge adorable. A punt de jubilar-se, s’ha d’encarregar d’un crim, el de l’assassinat de dos prostitutes quan intentaven fugir dels proxenetes que les explotaven, que no li fa gens de gràcia. I també estan els típics personatges roïns, com ara el ‘Peque’, el ‘Gitano’, el ‘Pancho Carrasco’ o el ‘Negro’ i persecucions i situacions de violència. “Estic segur que l’argument podria servir de guió perfecte per a una pel·lícula d’èxit”, assegura l’autor.

La novel·la negra està plena d’acció. Juan Ramón diu que té una estructura trepidant i calidoscòpica on, com explica, “tot es conta en xicotetes seqüències que van confluint unes amb altres formant una mena de puzle en què està tot perfectament enllaçat”. I afegeix: “El ritme és molt ràpid, passen moltes coses, gent que mor, gent que dispara, gent que persegueix i això fa que l’argument siga molt dinàmic”.

Però en ocasions ha sigut difícil escriure alguns passatges. Això li ha passat en les escenes de violacions. L’escriptor preferia deixar-les per a un altre moment en què es trobara amb una fortalesa interior que li permetera descriure la situació sense afonar-se. “La gent parla de sexe però descriure una escena d’eixes no és gens fàcil”, subratlla Juan Ramón. “És molt dur escriure com violen una xica, imagina-t’ho; et puc assegurar que és ben difícil”, afegeix.

Juan Ramón ha escrit la novel·la al matí. Assegura que és el seu moment de màxima inspiració i que s’ho passa “bomba”. S’alçava a les 7 del matí i, després del cafenet, començava a escriure. Metrestant, la seu dona i el seu fill dormien. A soles amb el silenci és quant la seua “poderosa imaginació” funciona a la perfecció. “Són hores bones per a mi”, diu Barat. “Després comencen els sorolls de la cuina, de cadires que es mouen i, clar, la cosa canvia”, afirma.

L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández
L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández

És en eixes hores en les que l’autor, amb el suggeriment previ de la seua dona, va pensar a llevar el nom de la ciutat on succeeix l’argument. “La meua dona em va dir: si lleves el nom de la ciutat quedarà més misteriós”, comenta Barat. I així va ser com l’autor va arribar a la conclusió que aquella idea faria de la novel·la una obra més universal perquè, com bé diu, “l’explotació de prostitutes és un problema global”.

La impunitat dels criminals també apareix reflectida en el llibre. “Tot el món sap que açò passa des de fa molt anys. Tots sabem que el 90% de les xiques que estan en els prostíbuls estan extorsionades per xarxes de criminals però ningú fa res”, afirma l’autor. I amb una mirada fixa diu: “Saps la raó? Jo t’ho diré. Açò mou diners, molts diners, i hi ha molta gent poderosa darrere que no dóna la cara”, sentencia.

Juan Ramón es refereix a una notícia publicada recentment en la qual s’explica que des d’abril fins a novembre hi ha 12.000 víctimes i 626 detinguts a Espanya per explotació de prostitutes. “T’assegure que hi ha moltes més xiques que viuen eixe infern, tal vegada 30.000 o 40.000”, apunta. I diu: Tu creus que no es pot acabar amb açò? Pareix increïble. No hi ha voluntat. I això que Espanya és un país desenvolupat i civilitzat”.

Però el crític escriptor parla de més coses. Es queixa de la corrupció dels bancs, dels polítics i dels grans empresaris. “Sols cal veure la televisió o llegir la premsa; tot està corrupte, tots estan imputats”, subratlla. I afegeix: “Saps una cosa? Som una república bananera”.

L’autor es troba en un moment de maduresa. Pensa que se sent a gust amb ell mateix i té la tranquil·litat necessària per a escriure allò que li agrada. “Em preocupe de fer les coses ben fetes, amb qualitat, i si em donen un premi, com ha ocorregut amb Infierno de neón, doncs, millor que millor”, explica.

Però no sempre s’ha trobat així. Moltes vegades ha sentit desànim i allò que anomena “la soledat de l’escriptor”. Un sentiment que, de vegades, l’ha temptat a abandonar. “Quan estàs escrivint ningú t’ho reconeix i penses de deixar-ho, però si guanyes algun premi et dóna confiança i energia per a continuar un parell d’anys més”, explica.

L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández
L’escriptor Juan Ramón Barat després de la presentació de la seua última novel·la ‘Infierno de neón’ / Foto: Miracles Hernández

Una energia que Barat ha plasmat en la seua prolífica obra de poesia, teatre i novel·la que té publicada i que li dóna una certa autoritat per a donar consells a les persones que volen dedicar-se a palesar en un full el seu món interior, el seus somnis, les seues angoixes. Recomanacions com ara “llegir molt, escriure i corregir molt, humilitat constant i, per descomptat, treballar molt”.

La crisi econòmica també afecta els escriptors. Segons Barat, les editorials aposten per escriptors “segurs” i han reduït molt l’edició de llibres. “Et puc assegurar que tinc novel·les escrites que podrien guanyar qualsevol premi, com Infierno de neón, però les envie a les editorials i no fan cas”, afirma. “Sé que és per la crisi, estan retallant i, clar, jo ho comprenc, volen escriptors més coneguts que jo per assegurar-se les vendes, així que només em queda esperar a veure si guanye algun premi amb alguna d’elles per tal que alguna editorial me la publique”, subratlla.

I, sobre el futur de la literatura, l’escriptor ho té clar. Diu que mai desapareixerà, que abans hauria de desaparéixer l’ésser humà i que, d’ací a unes dècades, es llegirà amb el llibre electrònic. “Estem a l’era de la informàtica i és normal que tot canvie, que evolucione”, apunta. “Caldrà estudiar com evitar les descàrregues il·legals però tot continuarà igual, amb els mateixos personatges i els mateixos temes de sempre més alguns més actuals”, pronostica.

 

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here

Resolver: *