Jaime Roch / 4º Periodismo
El pensament de Francesc Soro Juan, ‘Soro III’ al trinquet, destil·la veritat i sentiment, l’idioma principal en un joc de cavallers com la pilota valenciana. El seu exigent caràcter és la base de la seua projecció i l’espill de la història familiar aporta al jugador l’impuls necessari per a abordar la modernitat d’un esport que té “una estructura del segle XX”. Quasi dues dècades de dedicació a la vaqueta i cinc títols de l’Individual d’Escala i Corda sostenen les idees del pilotari Massamagrell, paraules d’un campió que va camí de llegenda.
Pregunta. Què significa la pilota en el segle XXI?
Respuesta. Crec que és un esport que està estancat perquè tenim un model antic que no funciona i és evident perquè els trinquets no s’omplin si no és una gran final. Crec que la pilota en el segle XXI ha de ser un esport de canvi dirigit a una societat que ha evolucionat. El problema és que el món de la pilota professional no està en el segle XXI, està en el segle XX.
P. Per què no evoluciona?
R. No vull suposar que hi ha actors que no els interessa que canvie l’esport i, per tant, crec que no hi ha economia suficient ni valentia per a realitzar eixe esforç necessari. Perquè la pilota es convertisca en un esport de masses és clau la modernització.
P. Com es podria aconseguir eixe pas?
R. En primer lloc, cal arreplegar diners per part de patrocinis privats i per a açò fa falta crear una marca que puguem vendre al públic i amb la pista buida mai ho aconseguirem. Oferir una pilota del segle XX en el segle XXI és impossible.
P. Qui és la gent immobilista per a vostè?
R. Hi ha gent en la pilota que està còmoda amb la situació que tenim i té por a eixe canvi. No parle del públic, em referisc als jugadors i l’administració pública. Cal afrontar una reestructuració en el món professional, reduir partides i açò implica disminuir plantilla de jugadors professionals. Hi ha jugadors valents com José Genovés, Rodrigo Sebastià ‘Pere Roc II’ o Javi de Massalfassar, que miren pel futur de la pilota.
P. Pose exemples de la modernització.
R. El primer pas seria jugar partides en un horari adequat perquè les que hi ha entre setmana cada vegada tenen menys públic. També cal fer al jugador protagonista perquè crec que se’l deixa de costat. Tot esdeveniment esportiu té la seua litúrgia. El prototip és el de la NBA, on els aficionats acudeixen al partit abans d’hora per a veure els estiraments i les ratxes que agafen els participants amb els tirs abans de la trobada. Crec que l’escalfament d’un esportista és part de l’espectacle i dins del trinquet no puc calfar bé perquè he d’anar esquivant la gent que es dirigeix a ocupar la seua localitat.
P. El jugador no té la seua importància?
R. El jugador no té el protagonisme que hauria de tenir dins del món de la pilota. Crec que cal protegir-lo per a fer-lo molt més partícip però no ens fem de valdre i preferim callar. La prova està que es fa una fundació nova i ningú s’interessa pels jugadors.
P. La confecció de les partides té part de culpa?
R. Sí, les partides es fan conforme al benefici de les apostes i no per a donar un bon espectacle. En l’actualitat, les travesses no donen molts diners i el suport més gros que rep la pilota és de l’administració pública.
P. Qui són els seus referents en el joc de la pilota?
R. M’he fixat en la volea que tenia Grau, el deu que feia Pigat ll de manró, buscant la paret amb la pilota per la corda; i en Álvaro.
P. Com definiria al pilotari de Faura?
R. És un treballador de la pilota, planificava molt bé els campionats perquè es deixava de costat partides per a potenciar el seu entrenament. Açò és una cosa que sempre m’ha agradat d’ell i eixe mètode l’he intentat aplicar a la meua carrera.
P. Quin ha sigut el moment més baix de la seua carrera esportiva?
R. Després de la final de l’Individual que em guanyà Puchol ll en 2016. M’aferrí a la gent que realment em vol com la meua família i els meus amics. Álvaro i Fageca em van dir que mirara cap amunt i, a partir d’aquella final, vaig millorar l’entrenament en el sentit de fer més hores en el trinquet. En una final com l’Individual, el meu germà em fa gestos d’afecte que em serveixen però qui més m’anima és Pedrito, el feridor, perquè sempre està damunt de mi.
P. Com és la relació amb Puchol ll?
R. No hi ha més que el respecte entre companys de pista perquè el meu èxit depén del seu fracàs i el meu fracàs és el seu èxit. En el públic existeix la concepció de ser d’un o d’un altre i no pots ser dels dos i açò fa que la nostra rivalitat augmente.
P. Com és el seu joc?
R. Té un estil clàssic amb moviments moderns. És un gran jugador amb un rebot millor que el meu i més elegant. El futur de la pilota és d’ell i de Pere Roc ll, però jo faré que patisquen cada vegada que s’enfronten a mi.
