Jaime Roch/ 2º Periodismo
És el pilotari que separa la història de la pilota de la seua prehistòria. Antonio Reig Ventura, Rovellet de nom esportiu heretat del seu pare, valencià de Dénia, persona dolça i senzilla, jugador insigne i unitari. L’elegància i el domini conformaven la bellesa en el seu joc i confirmaven la seua mestria. Figura de tots els temps, amb huitanta-quatre anys i conscient de la realitat de la pilota, segueix enamorat de l’esport de la vaqueta, on ha jugat més de trenta anys com a professional. Aquest històric resto és, sens dubte, una eterna institució.
Pregunta. Com està de salut Antonio Reig?
Resposta. Estic immillorable. No tinc res. Ni colesterol, ni sucre, ni tensió. El que tinc són molts anys.
P. Com entén la pilota?
R. És la meua vida. No sabia ni caminar i entrava ja pel trinquet. La pilota per a mi és més que un esport, però els valencians no saben apreciar-la, per molt que diguen que siga l’esport autòcton. De tots els partits polítics que han passat per València cap li ha fet gens de cas. Per als valencians, la pilota passa desapercebuda. El circ que ve per Nadal té més propaganda.
P. Ha evolucionat a pitjor la pilota?
R. No, però ara la pilota viu una crisi perquè no ve gent i no es creuen apostes. La pilota està dormint però mai s’acabarà perquè és del poble. El futbol és l’esport rei, ho acapara tot. No tinc gens contra el futbol, tot el contrari, m’agrada molt.
P. En quin moment decideix ser pilotari?
R. No vaig triar ser pilotari, anava jugant i les empreses m’anaven contractant. Sense adonar-me’n em vaig ficar dins de l’ambient. En la meua època sí que compensava ser pilotari, però ara no. La pilota necessita patrocinadors per a sobreviure. Actualment la meitat de trinquets estan tancats. No sé què li fa falta. La pilota podria modernitzar-se. Cal veure més enllà. La pilota és el joc més bonic que hi ha i el més difícil.
P. Per què és difícil?
R. És difícil perquè la pilota en un trinquet té moltíssim efectes.
P. Què creu que vosté ha aportat a la pilota?
R. He jugat molt i tinc un nom, crec que he aportat serietat al joc i ganes de quedar bé sempre que eixia al trinquet. He tingut més homenatges dels que m’he merescut. Tinc un bust a Borriana, un carrer de València porta el meu nom, igual que el trinquet de Dénia. El Consell Superior d’Esports de Madrid em va concedir la medalla de plata al mèrit esportiu. A part de jugar, també m’agrada col·laborar amb entitats benèfiques.
P. Quina és la partida en què més ha gaudit?
R. A Gandia l’any 57, que jugàvem Crespo i jo contra Oliver, Chato de Carlet i Gómez. Vam donar uns jocs d’avantatge perquè les apostes augmentaren però no va ser així. Al moment, un aficionat va parar la partida i va demanar que jugara jo soles contra els tres.
P. Va viure duels històrics contra Juliet d’Alginet.
R. Entre els anys 40 i els 60. Juliet era una figura gran. Tècnicament és el millor que s’ha conegut. No era un home amb potència però va ser el millor d’aquella època.
P. Vostè el va destronar.
R. Quan jo vaig arribar ell se n’estava anant. Jo em trobava en bon moment però va eixir Eusebio, que també vam tenir uns anys de rivalitat molt bona fins que va aparéixer el Genovés.
P. També es va enfrontar amb Xiquet de Quart.
R. Li deia tio Alberto perquè jo tenia dèsset anys quan em vaig enfrontar a ell. Quart no es podia definir perquè es passava de l’estratosfera, s’assemblava al Genovés perquè tenia les mateixes prohibicions, encara que Paco ha sigut més que tots.
P. Eusebio li va disputar la faixa roja.
R. Això de la faixa roja és un muntatge. En els anys 30, les partides s’anunciaven en pissarres grans i el que estava anunciat davant era el que portava la faixa roja i l’altre la faixa blava. Sempre han dit que la figura jugava de roig i no és veritat.
P. Per què li dóna la faixa roja al Genovés?
R. Paco jugava ja amb un dit més que nosaltres, jo tenia quaranta anys, vint-i-tres més que ell i em va guanyar una partida a Gandia i en acabar, li vaig donar la faixa roja perquè m’ho va dir Natalio, un pilotari de Torrent.
P. El Genovés haguera sigut el mateix hui dia amb les galeries prohibides?
R. Si isquera hui haurien de prohibir moltes coses perquè els jugadors que hi ha actualment no tenen la talla per a enfrontar-se en igualtat de condicions. A més, la força la té la pilota i no els pilotaris. Entre tots els que juguen hui no tenen la força que tenia Paco soles. Haguera sigut el mateix, hui i sempre que haguera volgut. Tinc molt bona relació amb ell, és un monstre, tardarà a nàixer un altre igual.
P. Ha sigut el millor que ha vist?
R. Quart ha sigut de la categoria del Genovés. Són dos homes que se n’han eixit de tota qualificació i classificació. De Xiquet de Simat diuen que també va ser una meravella, encara que no el vaig veure jugar.
P. Abans la pilota era més artística?
R. El que juga és el que menys sap. Jo al·lucine amb els xavals que van pel sòl per a tornar una pilota, jo me n’anava amb els pantalons blancs impol·lut del trinquet, i el monyo fet, no m’embrutava mai perquè no cal per a jugar a pilota. Jo coneixia l’ofici i em col·locava bé per a tornar la pilota, on creia que havia anar. Jugava més al rebot que a l’aire, hui fan tot el contrari.
P. No s’ha cansat de la pilota amb… huitanta i quants anys d’edat?
R. Em vaig criar dins del trinquet de Pelayo, encara que no vulga, d’afició, en tinc. Visc al costat i baixe tots els dies una estona.
P. Li agrada algun jugador de l’actualitat?
R. Hi ha jugadors molt bons com Puchol II, que li agrada jugar molt de rebot, o Soro III, que és un dels homes que més poders té de cara a la pilota. No em recorda cap als meus temps perquè han canviat.
P. Què ha canviat?
R. Sobretot, el pes de la pilota perquè ja no permet una jugada bonica. En la meua època es jugava, hui es pega a la pilota perquè els jugadors tenen poca tècnica. Havien quinzes que la passàvem fins a quaranta vegades, actualment no perquè li peguen fort a la pilota, és completament diferent. No m’agraden que estiguen prohibides les galeries. No entenc per què ha de limitar els jugadors.
P. Cal actualitzar la pilota?
R. Crec que les institucions públiques han d’involucrar-se més. El govern del País Basc recolza molt la seua pilota. Ací, de forment ni un gra. També fa falta que els mitjans de comunicació creguen una miqueta en la pilota. A pesar de la seua història, hi ha molt a fer
P. Va a millorar la situació de la pilota?
R. La veritat és que no paren d’intentar-ho però jo no ho veig perquè la joventut ve poc als trinquets. La pilota és un esport que està en el centre de la capital i no es coneix. No entenc com no ix en Teledeporte, almenys els resultats de la partides. Veig possibilitat de progrés si viu del govern i la federació fa un reglament, en cas contrari, no hi ha serietat en l’esport.
P. La Generalitat ha proposat fer una estàtua de bronze en el carrer Bailén.
R. Oficialment no sé res. No sóc partidari perquè ja no estic en el món de la pilota, però si la fan, és d’agrair. Els diners que val l’estàtua que ho invertisquen en pilota.
