L’acte ha comptat amb la presència de deixebles de Manuel Sanchis Guarner i amb una videoconferència des del Canadà amb el recuperador de l’ALPI
La Universitat CEU Cardenal Herrera ha acollit l’acte de commemoració del filòleg espanyol Tomás Navarro Tomás (TNT) amb motiu del 125 aniversari del seu naixement i els 30 anys de la seua mort. En la presentació de l’acte, el professor de la UCH-CEU Vicent García Perales va situar TNT a la Comunitat Valenciana, entre altres raons perquè va ser professor de la Universitat de València. García Perales també va destacar que era un homenatge a “una de les persones que va crear els fonaments del que en un futur ha sigut la pronunciació dels mitjans de comunicació”.
L’especialista en Fonètica de la Universitat de València Antonio Hidalgo va ressaltar durant la seua intervenció “TNT, Fonètica i entonació espanyola” la talla personal de l’investigador i el prestigi de la seua obra per “l’impressionant desplegament de coneixements i saber que cap en tan poques pàgines”. Hidalgo va indicar també que tots els manuals que han sorgit després dels de TNT “són un resum o una prolongació de les directrius iniciades per ell.” De tota l’obra del filòleg, l’especialista en Fonètica de la Universitat de València va destacar dos treballs que considera fonamentals, Manual de pronunciación espanyola (1918) i Manual de entonació espanyola” (1944), escrit des de l’exili.
L’acte de commemoració va seguir amb el discurs “TNT, mestre de mestres” de Marina Zaragozá, professora del departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i deixebla de Manuel Sanchis Guarner. Per a Zaragozá, “el treball de TNT és tan important que no es pot circumscriure només el castellà”, i va ressaltar que “a part de fer els qüestionaris de l’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), el seu equip va arreplegar la llengua viva del poble”. La professora va aconsellar al públic, majoritàriament estudiants de Ciències de la Comunicació: “No vos deixeu portar per la moda, tota llengua ha de dur la dialectologia a la norma perquè pervisca”.
Videoconferència amb Canadà
La sessió va comptar amb la presència a través de videoconferència de David Heap, professor de la University of Western Ontario de Canadà, recuperador de l’ALPI i director de www.alpi.ca, qui va oferir un discurs sobre “L’Atlas Lingüístico de la Península Ibérica (ALPI): l’obra de TNT”. Heap va assenyalar que l’ALPI es va realitzar per mitjà de “enquestes de les tres llengües romàniques de la Península Ibèrica a través de dos qüestionaris, un de pronunciació i un altre de paraules.” El projecte va començar en 1931 i quan ja tenien el 90% de les enquestes realitzades, es va interrompre per l’esclat de la Guerra Civil en 1936. En els anys 50 el CSIC va acabar les enquestes i en 1962 es va publicar l’únic dels deu volums que s’havien projectat, dirigit per Manuel Sanchis Guarner des de Palma i València. Per a finalitzar, Heap va anunciar una primícia: “En els pròxims quatre anys el CSIC durà a terme la publicació en Internet de l’ALPI inèdit, tant dels quaderns com dels mapes”.
L’última intervenció va ser a través del telèfon amb Ángeles Sarrión, catedràtica de Llengua i Literatura Espanyola i becària del CSIC en aquella època per a l’ALPI. Sarrión, en la xarrada “El mètode de Manuel Sanchis Gaurner” va contar les seues experiències per a transcriure els materials de l’ALPI que dirigia Sanchis Guarner des de València. La catedràtica va explicar a l’audiència que l’equip de l’ALPI estava format per tres equips de dos lingüistes cada un que treballaven des de Galícia, Astúries i València respectivament “i es queixaven del retard a rebre les llistes de paraules pel fet que era per mitjà de correu postal.” Per a la catedràtica va ser una “llàstima” que l’ALPI no s’acabara.
Vicent García Perales, professor UCH-CEU i organitzador de l’homenatge a TNT, amb Santi Cortés, va anunciar la imminent publicació de l’epistolari Història interna de l’Atlas Lingüístico de la Península Ib´wrica (ALPI). Correspondencia 1910-1976. L’obra serà publicada per la Universitat de València i inclou més de 300 cartes entre els grans de la filologia hispànica del segle passat.
